Benvinguts/des
Hola,
avui estreno el meu blog que tant m'ha costat crear.
De moment tinc poques coses peró hi ha anire penjan moltes coses.
Espero que de moment us agradi!
Adeu!
avui estreno el meu blog que tant m'ha costat crear.
De moment tinc poques coses peró hi ha anire penjan moltes coses.
Espero que de moment us agradi!
Adeu!
Els blogs dels meus contactes
jueves, 12 de junio de 2008
La classe.!!
Hola gent,
avui actualitzarem amb una mica de text per què es l'ultim dia que podem actualitzar el blog aqui al col.legi.
Per aixó posarem una foto de tota la clase...
per què encara que ens separin sempre ens tindrem la mteixa confiança,la mateix amistat sempre serem amics.
Ha la foto falta la nostra estimda profesora,peró no surt perquè va ser ella la que va tirar la foto.
Pro encara que hi falti mai l'oblidarem sempre la tindrem al nostre cor...
Espero que us agradi la foto.!
martes, 10 de junio de 2008
La Terra.!
La Terra és el tercer planeta del sistema solar per ordre de proximitat al Sol i el cinquè quant a diàmetre. Forma part dels planetes terrestres o tel·lúrics i és l'únic cos celeste on s'ha confirmat la presència de vida. Gira al voltant del Sol al llarg d'una òrbita molt poc excèntrica (una el·lipse molt semblant a una circumferència) a una distància mitjana de 149.600.000 km (1 UA) i a una velocitat de 29,8 km/s. També gira sobre si mateix amb un període de rotació de 23 hores, 56 minuts i 3,5 segons, moviment que determina el dia i la nit. El seu diàmetre equatorial és de 12.756 km. Té un únic satèl·lit natural, la Lluna.
La composició de la Terra en massa és:
Ferro: 34,6 %
Oxigen: 29,5 %
Silici: 15,2 %
Magnesi: 12,7 %
Níquel: 2,4 %
Sofre: 1,9 %
Titani: 0,05 %
Altres elements: 3,65 %
La composició de la Terra en massa és:
Ferro: 34,6 %
Oxigen: 29,5 %
Silici: 15,2 %
Magnesi: 12,7 %
Níquel: 2,4 %
Sofre: 1,9 %
Titani: 0,05 %
Altres elements: 3,65 %
miércoles, 4 de junio de 2008
Gaudi.!
Antoni Gaudí i Cornet (*Riudoms o Reus,[1] 25 de junio de 1852 – † Barcelona, 10 de junio de 1926) fue un arquitecto español, máximo exponente de la arquitectura modernista catalana.
Gaudí fue un arquitecto con un sentido innato de la geometría y el volumen, así como una gran capacidad imaginativa que le permitía proyectar mentalmente la mayoría de sus obras antes de pasarlas a planos. De hecho, pocas veces realizaba planos detallados de sus obras, prefería recrearlos sobre maquetas tridimensionales, moldeando todos los detalles según los iba ideando mentalmente; en otras ocasiones, iba improvisando sobre la marcha, dando instrucciones a sus colaboradores sobre lo que tenían que hacer.
Después de unos inicios influenciado por el arte neogótico, así como ciertas tendencias orientalizantes, Gaudí desembocó en el modernismo en su época de mayor efervescencia, entre finales del siglo XIX y principios del XX. Sin embargo, Gaudí fue más allá del modernismo ortodoxo, creando un estilo personal basado en la observación de la naturaleza, fruto del cual fue su utilización de formas geométricas regladas, como el paraboloide hiperbólico, el hiperboloide, el helicoide y el conoide
Antoni Gaudí nació en 1852, hijo del industrial calderero Francesc Gaudí i Serra y de Antònia Cornet i Bertran. Existe una disputa entre Reus y Riudoms (dos municipios vecinos y colindantes de la comarca del Baix Camp) sobre el lugar de nacimiento del arquitecto. La familia paterna era originaria de Riudoms y la materna de Reus. En la documentación de su etapa escolar figura como nacido en Reus, aunque según manifestó él en diversas ocasiones, era de Riudoms, de donde era originaria toda su saga paterna, los Gaudí. Lo que sí se sabe cierto es que fue bautizado en Reus el día después de su nacimiento, pues allí residía la que fue su madrina de bautismo, de avanzada edad. El nombre que consta en su partida de bautismo del año 1852 es Antón Plácido Guillermo Gaudí i Cornet.
Gaudí fue un arquitecto con un sentido innato de la geometría y el volumen, así como una gran capacidad imaginativa que le permitía proyectar mentalmente la mayoría de sus obras antes de pasarlas a planos. De hecho, pocas veces realizaba planos detallados de sus obras, prefería recrearlos sobre maquetas tridimensionales, moldeando todos los detalles según los iba ideando mentalmente; en otras ocasiones, iba improvisando sobre la marcha, dando instrucciones a sus colaboradores sobre lo que tenían que hacer.
Después de unos inicios influenciado por el arte neogótico, así como ciertas tendencias orientalizantes, Gaudí desembocó en el modernismo en su época de mayor efervescencia, entre finales del siglo XIX y principios del XX. Sin embargo, Gaudí fue más allá del modernismo ortodoxo, creando un estilo personal basado en la observación de la naturaleza, fruto del cual fue su utilización de formas geométricas regladas, como el paraboloide hiperbólico, el hiperboloide, el helicoide y el conoide
Antoni Gaudí nació en 1852, hijo del industrial calderero Francesc Gaudí i Serra y de Antònia Cornet i Bertran. Existe una disputa entre Reus y Riudoms (dos municipios vecinos y colindantes de la comarca del Baix Camp) sobre el lugar de nacimiento del arquitecto. La familia paterna era originaria de Riudoms y la materna de Reus. En la documentación de su etapa escolar figura como nacido en Reus, aunque según manifestó él en diversas ocasiones, era de Riudoms, de donde era originaria toda su saga paterna, los Gaudí. Lo que sí se sabe cierto es que fue bautizado en Reus el día después de su nacimiento, pues allí residía la que fue su madrina de bautismo, de avanzada edad. El nombre que consta en su partida de bautismo del año 1852 es Antón Plácido Guillermo Gaudí i Cornet.
martes, 3 de junio de 2008
martes, 27 de mayo de 2008
La revolució industrial
La Revolució Industrial designa un conjunt de canvis econòmics, socials i tecnològics que es van produir inicialment a Gran Bretanya en la segona meitat del segle XVIII que van comportar un canvi radical en la manera de produir i unes importants novetats socials. Entre el 1789 i el 1859, en menys de tres generacions, una profunda revolució va canviar el semblant de Gran Bretanya i es van produir transformacions profundes en l'organització de l'estructura econòmica (capitalisme), en la vida social (ordre burgés) i en el sistema polític (règims constitucionals). S'inagura una nova etapa que dóna pas al món contemporari. La revolució marca una ruptura en el curs de la història transformant els éssers humans agricultors i ramaders en manipuladors de màquines accionades per energia. el senyor inventor es deia John Stevens A la fi del segle XVII, a la Gran Bretanya, el treball manual començava a ser reemplaçat per un d'industrial i per la fabricació de màquines. Va començar amb la mecanització de la indústria del teixit, el desenvolupament de tècniques de fabricació de ferro i l'ús de carbó. Un cop engegat s'estenia a altres sectors econòmics. L'expansió de comerç era facilitada per la introducció de canals, la millora de les carreteres i de la xarxa ferroviària. La introducció de la màquina de vapor (moguda, principalment, per carbó) alimentava la indústria del teixit) apuntalava augments despectaculars en la producció[1]. El desenvolupament de les màquines-eina durant les primeres dues dècades del 19è segle facilitava la fabricació de més màquines de producció per a altres indústries. Els efectes s'estenen per la majoria de països europeus, Catalunya inclosa malgrat la pobresa de primeres matèries i mercats, i als Estats Units d'Amèrica i al Japó durant el 19è segle. Finalment afecta la major part del món. L'impacte d'aquest canvi sobre la societat fou enorme
jueves, 15 de mayo de 2008
La revolucio Americàna
La revolució americana enceta el cicle revolucionari burgès.
Les tretze colònies britàniques de la costa est d'Amèrica del Nord van protagonitzar al segle XVIII la primera insurrecció colonial contra una metròpoli i van constituir el primer exemple de govern liberal basat sobre les idees d'igualtat i de llibertat.
Les tretze colònies britàniques de la costa est d'Amèrica del Nord van protagonitzar al segle XVIII la primera insurrecció colonial contra una metròpoli i van constituir el primer exemple de govern liberal basat sobre les idees d'igualtat i de llibertat.
L'aplicació pràctica dels principis del liberalisme polític explica l'impacte que va tenir la revolució americana a la resta del món. L'exemple americà va inspirar la lluita revolucionària de la burgesia a Europa. La revolució francesa, el model clàssic de revolució liberal burgesa, en serà el primer exponent.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)